Existeixen nombrosos problemes psicosocials que es desenvolupen en l’acompliment del treball, que poden desembocar en una situació tan límit i irreparable com és el suïcidi.
Entre altres, trobem l’estrès laboral, l’assetjament psicològic o assetjament laboral, o la depressió. Tota una sèrie de trastorns que es troben darrere de nombroses baixes laborals i, desgraciadament també, de no pocs suïcidis.
No obstant això, no sempre s’admet que el suïcidi ha estat provocat per problemes o situacions originades en el treball. De fet, serà necessari provar que existeix un nexe de causalitat entre el suïcidi i el context laboral de la víctima, perquè pugui ser considerat accident laboral.
Índex de Continguts
S’estima que a Europa prop d’un 25% de les baixes mèdiques tenen el seu origen en factors psicosocials: estrès laboral –l’alta incidència del qual en el món laboral hem tractat ja en aquest blog–, assetjament en el treball, depressió sobrevinguda, etc.
Si ens atenim a les xifres, segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), un de cada 10 treballadors és víctima d’assetjament laboral o assetjament psicològic, i de 100 casos que es presenten, 75 són dones.
- Situacions d’assetjament que condueixen a l’estrès i la depressió: no es tracta d’un succés aïllat, sol ser un procés que es desenvolupa al llarg de mesos o fins i tot anys, amb episodis de discriminació, amenaces, sobrecàrrega de treball, ocultació d’informació, boicot, etc.
- Conseqüències físiques i psicològiques de l’estrès i la depressió en el treballador: malalties del cor, hipertensió, gastritis, malalties de la pell, maldecaps, problemes afectius, de somni i sexuals, aïllament, etc.
- Conseqüències directes dels problemes psicosocials dels treballadors en la producció de l’empresa: absentisme, rotació del personal, disminució de la productivitat, mal funcionament entre departaments, deterioració del servei d’atenció al client, etc.
Fins avui, cap d’aquests factors psicosocials està reconegut com a origen o conseqüència d’una malaltia professional en el nostre ordenament ni en el de molts països europeus i, no obstant això, l’agreujament d’aquestes malalties pot conduir, en casos molt greus, al suïcidi.
En quins casos es considera que un suïcidi és accident laboral
La jurisprudència espanyola va considerar per primera vegada un suïcidi com a accident laboral en 1970, any en què el Tribunal Suprem va acreditar el nexe causal entre aquesta acció i el context laboral de la persona morta. Fins llavors, ni tan sols els suïcidis esdevinguts en temps i lloc de treball tenien aquesta consideració; la voluntarietat de l’acte enervava la possibilitat de considerar-los accidents.
Des de llavors, ja són nombroses les sentències que han reconegut alguns suïcidis (ocorreguts tant dins com fora del lloc de treball) com a accidents laborals, si bé és vital que la part contrària no sigui capaç d’acreditar que existeixen causes alienes a l’activitat professional que hagin provocat el fatal desenllaç.
CONSELL ONANDIA: la clau, llavors com ara, està a demostrar que existeix aquest nexe de causalitat. Serà imprescindible l’actuació de l’advocat a l’hora de recaptar informes, localitzar els indicis necessaris i demostrar, negre sobre blanc, que existeix aquesta relació. En molts casos, està en joc la subsistència de la família directa del mort.
EL NEXE DE CAUSALITAT
Què hem d’acreditar? Que la situació emocional que ha determinat la decisió del suïcidi es troba directament relacionada amb la situació laboral del treballador, les seves condicions de treball o alguna circumstància professional. En definitiva, que la persona adopta aquesta decisió, fruit de l’angoixa que viu en el treball.
De fet, tot i que el suïcidi es produeix en el lloc de treball (que permet presumir el caràcter laboral del mateix), aquesta presumpció admet prova en contra. Si la part contrària és capaç d’argumentar que existeixen altres causes desencadenants (una situació personal difícil, una defunció familiar, una depressió prèvia, intents anteriors, etc.), seran els familiars del mort els que hagin de demostrar el nexe de causalitat.
ALGUNS EXEMPLES DE CASOS ON S’HA TROBAT EL NEXE DE CAUSALITAT EN EL SUÏCIDI
- Figura el cas d’un conductor d’autobusos de Sevilla que es trobava immers en un procés legal contra l’empresa després d’haver participat en una vaga. El Tribunal Suprem va reconèixer en 2013 el seu suïcidi com a accident laboral.
- Així mateix, en sentència de la Sala social del TSJ de Catalunya d’11 d’abril de 2014, aquest tribunal reconeix com a accident de treball el suïcidi d’un agent forestal esdevingut fora del lloc i l’hora de treball. Entén la Sala que la seva participació en l’extinció d’un incendi forestal, amb el qual es va obsessionar, ha de considerar-se la causa de la depressió que sofria i que li va conduir al suïcidi. D’aquesta manera, es reconeix el dret a la pensió de viduïtat i orfandat de l’esposa i fills.
- També es va reconèixer accident laboral el suïcidi d’un treballador d’un banc al qual se li va obrir expedient disciplinari per actuacions irregulars amb repercussió penal, en sentència de la Sala social del TSJ de Catalunya de 26 d’octubre de 2015.
- La mateixa consideració va rebre el cas d’un vigilant de seguretat amb antecedents de psicopatia i baixa mèdica. No es va acreditar que aquestes malalties tinguessin relació amb el lloc de treball, però així i tot es va estimar que existia accident laboral perquè, segons el Tribunal, l’empresa degué adaptar el lloc de treball a la seva condició de salut depressiva. Sentència de 2 de febrer de 2016 del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa.”
